Associació de Joves Musulmans de les Terres de Lleida
El passat 24 de març vam gaudir d’un matí entretingut amb nens de 12 a 18 anys de Balaguer. Es van realitzar diverses activitats, algunes amb valors positius i algunes altres religioses. Es va fer un concurs on va sortir un equip guanyador que es va endur el premi. El matí va finalitzar amb l’actuació de @dakk i un dinar tots junts.
Volem donar les gràcies a tots els participants i a la gent que ens va donar suport.
Esperem que sigui una iniciativa amb bons resultats.
Sentim angoixa, tristesa, ràbia, impotència, dolor i por. Sí, por. Por pel poc progrés d’aquesta societat, pel rebuig constant que patim, per l’odi que rebem per practicar la nostra religió i fe, por per fer-nos sentir inferiors pel fet de tenir un pensament, vestimenta, ideologia i cultura diferents.
Des de la Comunitat Islàmica de les terres de Lleida, Chabab al Amal, condemnem una altra vegada qualsevol atac terrorista com l’ocorregut a Nova Zelanda. Segons la manipulació, falsificació i censura dels mitjans de comunicació, hi van haver 49 morts i 48 ferits en dos mesquites de Christchurch. Un atac terrorista, islamòfob, racista i feixista.
El silenci que us consumeix ens fereix, ens frustra i ens mata. Som tan humans com les víctimes de l’atemptat de Barcelona, de Paris, de Finlàndia o de Bélgica. Un hashtag, història, comentari o debat, no cura ni ressuscita a les víctimes de l’atac terrorista de Nova Zelanda, però són un símbol de suport, respecte i empatia.
L’únic que podem dir és que aquestes notícies ens deixen sense paraules des del primer minut que les veiem. Ens deixen trencats, destrossats, fets cendres. Ens deixen sencers, recompostos, fets flames. Ens cremen i ens alliberen, ens obren els ulls a base de cops, de veritats, de realitats. I acabem cridant de la forma més silenciosa que sabem, estripats i preguntant-nos quan acabarem de donar explicacions, quan ens deixarem de revolucions i protestes i quan els racialitzats arribarem al lloc que és nostre per dret.
Des de Chabab al Amal condemnem una vegada més qualsevol tipus d’atac terrorista com l’ocorregut en les dues mesquites de la localitat de Christchurch a Nova Zelanda.
Són notícies terribles per als que treballem principalment per fomentar la diversitat i tendir ponts al diàleg però, amb aquests esdeveniments, se’ns fa veure que els discursos d’odi són molt més forts i és una cosa que ens causa molta impotència i ens entristeix profundament. Un cop més, se’ns confirma que el fenomen social de la islamofòbia està en auge, i en el qual entre tots hem de treballar per superar-lo.
Expressem tot el nostre condol a tots els familiars de les víctimes i ferits. Aara més que mai hem de mantenir-nos units siguin quines siguin les nostres diferències. Molt units per demostrar que som capaços d’arribar a una societat pacífica plena d’amor i de respecte a la diversitat, i lliure de qualsevol terror.
Demanem a Allah que tingui en misericòrdia a tots els morts i enviem tot el nostre suport a les famílies. Amin yarab.
El pròxim diumenge 24 de març, organitzem una trobada totalment gratuïta per a nois de 12 a 18 anys. No dubtis en acompanyar-nos a participar en les diverses activitats que tenim preparades, on també s’inclou un dinar popular i animació amb anachid [música vocal musulmana].
Si ets de Balaguer i vols passar un dia divertit, no dubtis en inscriure’t.
Us hi esperem nois!
Tot el món és la creació d’Al · là, però alguns llocs es consideren més sagrats i divins que altres. Per exemple, les oracions ofertes a La Meca i la Medina porten més valor i significat que les ofertes en un lloc normal. Això es deu a que alguns llocs són més propers i sagrats a causa dels seus orígens o la seva història. De la mateixa manera, alguns mesos tenen més valor i transcendència que altres mesos. Per exemple, Rajab es considera un dels primers quatre mesos més sagrats. Això es deu a diversos motius.
De vegades, les persones també aprenen l’Alcorà durant el mes de Rajab per afegir més bones accions en el seu llibre de gesta. És un mes durant el qual Al · là promet escoltar les oracions dels seus éssers, perdonar els pecadors i recompensar els que van aconseguir arrepentir-se dels seus pecats. Durant aquest mes, Al·là tampoc no rebutja cap motiu. Per tant, en ser musulmà, assegureu-vos d’utilitzar aquest mes per afegir més actes bons al vostre llibre de fet.
Que sigui un mes de baraka [bendició divina i/o sort providencial] ,pau i misericòrdia per a tota la humanitat.
L’Islam és una pràctica religiosa més. Els que pensen que això és una contradicció, atorguen a un tros de tela o als centímetres de pell que mostrem o cobrim el poder de definir el grau de llibertat d’una dona. És simplista, paternalista i etnocentrista. Les dones no som un vel, un escot o una minifaldilla. Obliden que la llibertat està a la ment i prejutgen que les ens posem el hijab, sistemàticament, som subjectes passius als quals s’ha d’lliberar, rescatar, civilitzar i democratitzar a canonades.
La nostra guerra contra els que ens neguen és sense quarter: «musulmachos», els que fan servir la religió il·legítimament per usurpar els nostres drets legítims corànics. Extremismes laics, els que practiquen la Inquisició a la inversa i pretenen cremarnos a la foguera per creure en Déu i practicar la nostra fe, i finalment i no menys important els feminismes colonials, els que lapiden la nostra capacitat d’empoderament i emancipació des del nostre context religiós. El nostre desafiament és per a un món lliure de violències de gènere i la nostra eina, és la sororitat.
Hi ha tants significats del vel com a dones que el vesteixen. A Espanya, amb la islamofòbia institucional, portar vel és tot un repte. Et converteixes en la cara visible de l’Islam i corres el risc que et rebutgin en algun treball, en centres educatius o en la pròpia lluita feminista, que et nega el dret a ser feminista sent musulmana. La dona musulmana no està oprimida per l’Islam. Hi ha dictadures que diuen «actuar en nom de l’Islam» però el que fan és de tot menys islàmic. Les musulmanes tenim les nostres pròpies lectures islàmiques, però des d’Occident es prefereix donar veu a les lectures patriarcals que a les lectures que fan les pròpies feministes islàmiques. Sembla que aquestes tinguessin menys credibilitat precisament per ser de dones…
La islamofòbia de gènere fa servir la dona musulmana per incentivar l’odi cap a la religió i incrementar la xenofòbia. No obstant això, això no es redueix només a una actitud pròpia de masclistes i racistes sinó que també es troben actituds similars en sectors feministes, que sovint presumeixen de lluitar per la llibertat de les dones i de treballar per la igualtat de gènere.
El lema ‘Si ens toquen a una, ens toquen a totes’ no sembla aplicar-se si la dona és musulmana, negra o gitana …. No pot ser que dins d’un moviment social que engloba dones tan plurals i diverses s’invisivilitzen les veus de dones racialitzades, en nom d’un feminisme únic, hegemònic, blanc, colonial, academicista i perillosament excloent.
Volem alçar la veu contra el masclisme, el racisme i els estereotips que tracten de etiquetarnos com a submises, ximples, passives i dependents d’aquesta cultura patriarcal.
Reunió amb el sr. Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. Secretari de diferents idees que s’haurien de treballar per tal de convertir-les en un projecte que permeti arribar als objectius d’integració.
Ambdues parts ens hem compromès a fer propostes i posar-les en comú.
Ens unim a la crida col·lectiva del moviment feminista d’arreu el món i ens adherim i animem a participar activament a la vaga d’aquest 8 de març. Donem suport a les demandes i reivindicacions per a la construcció d’una societat més igualitària i justa.
Ara més que mai cal trencar la desigualtat entre dones i homes i dir PROU a totes les violències masclistes, quotidianes, invisibilitzades i institucionals.
8M nosaltres parem! Ens aturem per canviar-ho tot!
شباب الامل 
Comentaris recents